lectures de la missa del diumenge V de durant l'any 4 de febrer 2018

DIUMENGE V DURANT L’ANY

«Anem a d’altres llocs, també hi predicaré, que aquesta és la meva missió»

Lectura del llibre de Job

Job digué als seus amics: «L’home, a la terra, no està sotmès a servitud? No passa la vida com un jornaler? Com un esclau es deleix per asseure’s a l’ombra, espera l’hora de cobrar com el treballador. Però a mi m’ha tocat per herència passar mesos en va, la paga que em donen són les nits en blanc. Així que em fico al llit ja penso: Quan serà de dia perquè em pugui llevar? I estic neguitós del vespre a la matinada. Els meus dies han corregut més que una llançadora, ja s’acaben, ja no hi queda fil. Recordeu que la meva vida no és sinó un respir: els meus ulls no tornaran a veure la felicitat.»

Jb 7,1-4.6-7

Salm Responsorial

R. Lloeu el Senyor, que conforta els cors desfets.

Lloeu el Senyor, dóna bo de cantar!
Lloeu el nostre Déu, que és agradós de lloar-lo!
El Senyor reconstrueix Jerusalem
i aplega els dispersats d’Israel. R

Conforta els cors desfets i embena les ferides.
Té comptat el nombre dels estels,
els crida cadascun pel seu nom R

És gran el Senyor, i és molt poderós,
és infinita la seva saviesa.
El Senyor sosté els desvalguts
i abat els injustos fins a terra. R

Sl 146,1-2.3-4.5-6 (R.: cf. 3a)

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, jo no puc gloriar-me d’anunciar l’evangeli: hi estic obligat, i pobre de mi que no ho fes! Si jo m’ho hagués buscat podria esperar-ne una recompensa, però no havent-ho buscat, per a mi és un encàrrec que he rebut de Déu. Per quin motiu puc esperar una recompensa? Doncs que jo, quan treballo per difondre l’evangeli, no el converteixi en cosa costosa, sinó que renunciï al dret que em dóna el meu servei. Jo sóc lliure: no era esclau de ningú, però m’he fet esclau de tots per guanyar-ne tants com pugui. Per guanyar els febles, m’he fet feble com ells. M’he fet tot amb tots per guanyar-ne alguns, sigui com sigui. Tractant-se de l’evangeli, estic disposat a fer tot el que calgui per poder-hi tenir part.

1Co 9,16-19.22-23

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús, sortint de la sinagoga, se n’anà amb Jaume i Joan a casa de Simó i Andreu. La sogra de Simó era al llit amb febre, i llavors mateix ho digueren a Jesús. Ell li va donar la mà i la va fer llevar, la febre li desaparegué i ella mateixa els serví a taula. Al vespre, quan el sol s’havia post, li portaren tots els malalts i els endimoniats. Tota la ciutat s’havia aplegat davant la porta i ell va curar molts malalts de diverses malalties; va treure molts dimonis, i no els deixava parlar, perquè sabien qui era. De bon matí, quan encara era fosc, es llevà, se n’anà a un lloc solitari i s’hi quedà pregant. Simó, amb els seus companys, sortí a buscar-lo. Quan el trobaren li digueren: «Tothom us està buscant.» Ell els digué: «Anem a d’altres llocs, als pobles veïns, i també hi predicaré, que aquesta és la meva missió.» I anà per tot Galilea, predicant a les sinagogues de cada lloc i traient els dimonis.

Mc 1,29-39

"Anem a d’altres llocs! És la missió"

El llibre de Job rep el nom del seu protagonista: un home íntegre i recte que reverenciava Déu i s’apartava del mal (1,1). La presentació del personatge apunta el contingut del llibre: té sentit el sofriment del just?
A la base de la discussió hi ha la teoria de què «els bons són premiats i els dolents, castigats». Tesi que Job desqualifica contundentment.
Aquesta és la meva defensa contra els qui m’acusen. L’apologia d’autodefensa de Pau en el fons és apologia de l’Evangeli. Jo no puc gloriar-me d’anunciar l’Evangeli: hi estic obligat. I pobre de mi, que no ho fes!
L’Apòstol, més que obligat per força psicològica interior, se sent transformat pel Senyor: La vida que ara visc ja no és la meva: és Crist qui viu en mi (Ga 2, 20). També a nosaltres el Baptisme ens empeltà a Crist: som membres seus.
Per això els participants a l’Eucaristia hem de dir: Pobre de mi, si no anunciés l’Evangeli! Pau és model per a la Nova Evangelització: fer-se tot amb tots per guanyar-ne alguns, sigui com sigui.
Narrant una jornada a la vida de Jesús, l’Evangeli d’avui presenta set lliçons bàsiques:
• Sortint de la sinagoga: Jesús dona exemple de vivència comunità- ria de la unió amb el Pare.
• Se n’anà a casa de Simó i Andreu: cuida molt l’equip de col·laboradors més propers.
• La sogra de Simó, curada, es posà a servir-los: perquè servir els germans és lloar el Senyor
• Curà molts malalts: Jesús cuida la persona sencera i no només la dimensió espiritual.
• No deixava parlar els endimoniats que sabien qui era: qui sap la teoria però no la viu és de fet un anti-testimoni. Els qui saben la teoria però no la viuen, millor que callin!
• De bon matí es llevà a pregar: la pregària és el motor de l’acció apostò- lica i caritativa.
• Anem a d’altres llocs: la dimensió missionera és essencial per a no viure tancats.

Mn. José Luis Arín

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi